A mode de… reflexió 2.0.
A mi tot el relacionat amb la Web 2.0. em provoca un sentiment dual ( i tot i ser balança per naixement, no crec que tingui res a veure... no?)
La filosofia econòmica que hi ha al darrera del 2.0. doncs no l’entenc (eines..., bones i fàcils d’emprar... espais... inesgotables per a pujar els teus fitxer... gratis!!!??? Eternament? No sé, no sé...) Però, què voleu que us digui? M’agrada... i molt... m'agrada el que petits genis comparteixin... de fet, em regalin la seva feina per a poder-la emprar... però... em fa por i molta... que qualsevol dia em facin com quan era petit... tu no jugues... la pilota és meva... i és que la dependència absoluta... no sol ser bona companya...
M’explico millor. No sé si és bo confiar una ingent quantitat d’informació (materials, Webs, imatges, vídeos, e-mails...) a uns servidors gratuïts, situats... ves tu a saber on... que et poden rescindir el compte de cop i volta... sense dir-te res...
A mi tot el relacionat amb la Web 2.0. em provoca un sentiment dual ( i tot i ser balança per naixement, no crec que tingui res a veure... no?)
La filosofia econòmica que hi ha al darrera del 2.0. doncs no l’entenc (eines..., bones i fàcils d’emprar... espais... inesgotables per a pujar els teus fitxer... gratis!!!??? Eternament? No sé, no sé...) Però, què voleu que us digui? M’agrada... i molt... m'agrada el que petits genis comparteixin... de fet, em regalin la seva feina per a poder-la emprar... però... em fa por i molta... que qualsevol dia em facin com quan era petit... tu no jugues... la pilota és meva... i és que la dependència absoluta... no sol ser bona companya...
M’explico millor. No sé si és bo confiar una ingent quantitat d’informació (materials, Webs, imatges, vídeos, e-mails...) a uns servidors gratuïts, situats... ves tu a saber on... que et poden rescindir el compte de cop i volta... sense dir-te res...
Com no siguis previsor i tinguis copies de seguretat... vas venut/da...
Es clar, potser no et rescindeixen... i et passen a cobrar... no molt... un cèntim per cada 100 MB de transferència... i com és una misèria i davant el trasbals que suposaria moure de lloc tot el que tens... dius: endavant... Bé, ho deixo aquí... no vull pas parlar d’aquests aspectes... sinó de les eines...
Les eines informàtiques que troben a Internet (2.0.) són bones (bé, algunes potser no tant, però...) i el més important... fàcils de fer servir... generalment només et calen ganes... i mirar-te una mica les instruccions que et donen... al poc (depenent de les habilitats particulars...) ja ets present a la gran xarxa... Res d’allò de demanar un espai Web... fer-ne una pàgina web... pujar-la via FTP.... Res d’allò de:
A mode de... conversa...2.0.
-Però, Jordi... no hi ha alguna cosa que “clicant” botonets em permeti publicar les quatres cosetes que vull fer per a començar?
- Doncs de fet, sí. Aquesta és la filosofia de la Web 2.0. Eines que et faciliten la feina, eines que apropen els educadors, a la gran xarxa. Eines que els permetin perdre la por al desconegut... que els permetin provar... experimentar noves maneres de treballar amb els seus alumnes.. que els permetin gaudir de i amb una altra manera d’educar.... I és que eines així, són possibles... Internet és l’exemple viu... Però i el que és millor... gratuïtes...
- Però Jordi, què vols que et digui?... Jo no vull posar res meu en un... servidor? que no sé on para, ni qui en té accés, ni..... Vols dir què la XTEC no podria donar-me un compte amb un... CMS, es diu? Un de senzillet i... preinstal·lat? Amb una plana petita d’administració on pugues mirar el meu correu i aquelles altres coses que es poden mirar. Des de la qual pogués fer-ne Webs... de manera senzilla... treballant com treballo amb el Word (perdó, ja ho sé, amb l’OpenOffice) Que em permeti pujar imatges... algun vídeo (petitet)... algun MP3... i que els pogués inclouré a les meves pàgines amb uns quants clics... Mira, encara que em limitessin el seu “pes”... ja entenc que cal ser estalviadors... (però, què vols que et digui... això no ho entendre mai... a mi els bits em pesen molt poc... al “pen” en porto un munt i no pesa pas tant) Que vull o em fa falta un Weblog? No em parlis de pujar... si us plau... no pot estar també preinstal·lat? Així doncs... botonet, segueixo les instruccions... i... a jugar... Que vull provar les aules telemàtiques amb els meus alumnes.... o aquelles altres històries de les que ens parles? Més botonet i ja tinc el Moodle al meu espai... I el de les copies de seguretat... doncs... més del mateix... botó... i al meu ordinador... o al servidor...
- :-)
Les eines informàtiques que troben a Internet (2.0.) són bones (bé, algunes potser no tant, però...) i el més important... fàcils de fer servir... generalment només et calen ganes... i mirar-te una mica les instruccions que et donen... al poc (depenent de les habilitats particulars...) ja ets present a la gran xarxa... Res d’allò de demanar un espai Web... fer-ne una pàgina web... pujar-la via FTP.... Res d’allò de:
A mode de... conversa...2.0.
-Però, Jordi... no hi ha alguna cosa que “clicant” botonets em permeti publicar les quatres cosetes que vull fer per a començar?
- Doncs de fet, sí. Aquesta és la filosofia de la Web 2.0. Eines que et faciliten la feina, eines que apropen els educadors, a la gran xarxa. Eines que els permetin perdre la por al desconegut... que els permetin provar... experimentar noves maneres de treballar amb els seus alumnes.. que els permetin gaudir de i amb una altra manera d’educar.... I és que eines així, són possibles... Internet és l’exemple viu... Però i el que és millor... gratuïtes...
- Però Jordi, què vols que et digui?... Jo no vull posar res meu en un... servidor? que no sé on para, ni qui en té accés, ni..... Vols dir què la XTEC no podria donar-me un compte amb un... CMS, es diu? Un de senzillet i... preinstal·lat? Amb una plana petita d’administració on pugues mirar el meu correu i aquelles altres coses que es poden mirar. Des de la qual pogués fer-ne Webs... de manera senzilla... treballant com treballo amb el Word (perdó, ja ho sé, amb l’OpenOffice) Que em permeti pujar imatges... algun vídeo (petitet)... algun MP3... i que els pogués inclouré a les meves pàgines amb uns quants clics... Mira, encara que em limitessin el seu “pes”... ja entenc que cal ser estalviadors... (però, què vols que et digui... això no ho entendre mai... a mi els bits em pesen molt poc... al “pen” en porto un munt i no pesa pas tant) Que vull o em fa falta un Weblog? No em parlis de pujar... si us plau... no pot estar també preinstal·lat? Així doncs... botonet, segueixo les instruccions... i... a jugar... Que vull provar les aules telemàtiques amb els meus alumnes.... o aquelles altres històries de les que ens parles? Més botonet i ja tinc el Moodle al meu espai... I el de les copies de seguretat... doncs... més del mateix... botó... i al meu ordinador... o al servidor...
- :-)
-Que això implicaria una infraestructura inabastable? Doncs per què no ho muntem als centres? Podrien crear la figura del dinamitzador curricular expert en TICs (a temps complert, és clar), que ens podria ajudar, assessorar i que, a més a més, ens posaria al dia el de les intranets... no?
- :-)
- :-)
- Que això us sembla “poquet” als sonats com tu?... Doncs si podeu demostrar que és per a usos didàctics... que esteu innovant... que gasteu més hores de les que marca un rellotge “estàndard”... doncs que us paguin una connexió a casa i us munteu el vostre servidor (que us el paguin també, faltaria més) sense cap tipus de restricció... i via ampla... que tot està per fer i tot és possible... Vos fer el favor de dir-me de què rius?... Vols que entri en això de les TICs... et faig quatre indicacions que entenc que són fàcils d’implementar o que podrien o haurien de ser-ho... i rius... Et rius de mi? Del meu desconeixement? Per què rius?
- Simplement... xq t’estimo....
- Simplement... xq t’estimo....