La llengua escrita és un instrument imprescindible per a la comunicació i per a que pugui ser un instrument eficaç cal que els primers anys d’escolarització la llengua sigui l’objecte de l’aprenentatge, a primer i segon principalment s’aprèn a llegir i a escriure, és a dir s’aprèn a desxifrar el codi escrit, per a poder-lo utilitzar després per aprendre les altres matèries, per a expressar-ser, comunicar-se etc
Per això els/ les mestres d’aquests nivells posen molt d’èmfasi en la seva correcció, en la construcció de les estructures lingüístiques correctes , en la discriminació perfecte dels sons que les lletres representen..
Estic segura que els profes d’altres nivells quedarien molt sorpresos de sentir a nens tan petits parlant de dígrafs i de lletres que enganyen... és un treball molt seriós i difícil del qual no ens adonem aquells que ens trobem amb alumnes que sembla que ja porten incorporats aquests coneixements per defecte de fàbrica, del néixer. I abans hi ha hagut una feinada enorme i poc reconeguda a més a més amb una enorme pressió social que cau sobre aquests mestres.
Per això l'ortografia es veu no només com una qüestió de forma, sinó com una qüestió de fons i la correcció es valora d’una altra manera Especialment les faltes d’ortografia natural ja que poden ser símptoma de problemes greus com la dislèxia i que cal detectar aviat, i no tan l’ortografia arbitrària que respon a unes normes més convencionals.