Conservatori i auditori de València

Busqueu les diferències

Congrés internacional d' Intel·ligències múltiples-III

El Diumenge la Dra. Christine Kunkel directora de la Key Learning Community de Indianapolis, la primer escola que es va inspirar en el mètode de les Intel:ligències Múltiples de Howard Gardner
però que ara incorporen altres teories com la de La Motivació Intrínseca de M. Csikzentmihaly, La de Comunats Humanes de Ernest Boyer, el Desenvolupament evolutiu de David H Feldman Organitzacions que aprenen de Peter Senge i també es basen en el que diu James B Macdonald sobre el curriculum temàtic.

La inutilitat dels coneixements útils

per Jarbas Navelino Barato a Aprendente
Es comuna la convicció que l’educació ha d’estar per a que els alumnes puguin aplicar els coneixements de manera immediata en el mon en el qual viuen.
La major part d’educadors accepta aquesta creença sense cap crítica. Però contràriament a això els coneixements útils són inútils.
Els coneixements per un aquí i ara són cada vegada més coneixements descartables. Per exemple un si un estudiant aprèn certes tècniques de programació informàtica amb una perspectiva utilitarista, tot just que acabi de rebre el diploma ja estarà desactualitzat
Els coneixements útils son coneixements per qui aposta per una estabilitat. El coneixement que val la pena no és el que està determinat per aplicacions immediates, sinó aquell que sorgeix de l’admiració i la inquietud del agents del coneixement,
Només cal fer una ullada a la història: els coneixements més útils sempre han estat aquells sorgits de recerques desinteressades
Si acceptem la necessitat d’educar agents del coneixement que es comprometin amb el saber causat per somnis, inquietuds, admiració, farem una educació molt més útil que aquella preocupada amb el domini de tècniques i actituds relacionades amb la immediatesa

"Qui ja ho sap tot que no vingui a escoltar-me"

com cantava Raimon, i continuava "jo sempre aprenc de qui m'escolta"
Aquests versos em venen al cap en tornar a parlar de Finlàndia. Sembla que hi ha qui li molesta que de tant en tant tornem a treure el tema, però alguns i algunes pensem, que podem aprendre i adequar o si més no reflexionar a partir de l'experiència finlandesa tot i que acceptem que no es pot extrapolar, que no hem d'imitar, sinó construir el nostre propi model educatiu,
Un article al País del 16 de febrer 2007
"En Finlandia, que encabeza las clasificaciones educativas de la OCDE, los docentes gozan de gran prestigio social y autonomía"
Deciden qué enseñan, cómo lo enseñan, a quién y a qué ritmo. Tienen tanta libertad como preparación. Son los maestros de Finlandia, venerados por el resto de la sociedad y una de las claves de que su país lidere desde finales de los noventa la lista educativa de la OCDE, más conocida como Informe Pisa. "Hacemos la escuela que queremos. Dependemos de nosotros mismos. Es maravilloso". Lo cuenta Eine Liinanki, profesora de primaria en el Arabia, una de las 200 escuelas de Helsinki.
continuar llegint

Mi reino por el sello de calidad

via Boulesis trobo aquest article que em sembla molt interesant
La empresa educativa: quiero el ISO 9000
Mi reino por un sello de calidad · Enseñanza
Está de moda: como una fiebre adolescente, se ha extendido entre personas que ocupan cargos de responsabilidad en el mundo educativo ir a la caza y captura de un sello de calidad, sea ISO 9000 o el nueve mil y pico que corresponda, que está regido por la Organización internacional de “estandarización” u “homogeneización” llegiu l'article sencer