Ensenyar alguna cosa a algú. Ensenyar, és a dir, crear les condicions perquè l’aprenentatge sigui possible. Crear, doncs. La grandesa d’explorar, descobrir i, fins i tot, inventar. I encara més, la grandesa de la prudència, de la modèstia, de la humilitat: refer, adaptar, revisar, corregir, millorar. Fer allò necessari sabent que, potser, no serà suficient. Per tant, saber esperar sense esperar res, com qui sembra, rega i adoba, bo i confiant en altres elements favorables que ja no depenen de nosaltres. Optimistes a qualsevol preu, per poder creure en l’educabilitat de tothom.
Procurar l’aprenentatge, doncs. És a dir, treballar pel canvi, perquè l’infant esdevingui un altre, per a ampliar les seves possibilitats intel•lectuals, afectives i ètiques. I les nostres, si som capaços d’aprendre ensenyant, de créixer per dins. Perquè, malauradament, ens fem vells molt de pressa i creixem molt a poc a poc...
Ensenyar
alguna cosa a algú. Alguna part del món i de la seva enlluernant i terrible bellesa. Alguna cosa, algun camp del saber que ens ha donat l’alegria de comprendre una mica el món i els homes. Quelcom que ens ha entusiasmat tant que considerem imprescindible de compartir-ho, de donar-ho a conèixer. Quelcom que, vulguem o no, encarnarem davant dels nostres alumnes, perquè quan ensenyem música, matemàtiques, ciència... som, modestament, la música, les matemàtiques, la ciència... als ulls dels nostres aprenents. I aquesta és una de les nostres grans responsabilitats: no hi ha coneixements avorrits, hi ha lliçons avorrides.
Ensenyar alguna cosa
a algú. L’altre, el gran misteri. La relació pedagògica, limitada pel respecte a l’alteritat, per dues grans barreres infranquejables: l’exclusió i la seducció. L’altre, aquell a qui acollim entre els homes perquè, essent infant, esdevingui home. Car ningú accedeix a la humanitat tot sol, però tothom ha de fer-ho per ell mateix. Conduir-lo, guiar-lo, acompanyar-lo precisament perquè esdevingui lliure, una altra gran responsabilitat. Inserir-lo en una cultura, en un conjunt de coneixements, pràctiques i valors perquè els faci prou seus i alhora, algun dia, sigui capaç d’alliberar-se’n o de transformar-los.
Ensenyar alguna cosa a algú, que bell i que difícil.
