Un dels articles que en els darrers anys m'ha fet pensat més és un que va escriure fa un parell d'anys en Jarbas Novelino. En una conversa amb Bernie Dodge estaven intentant trobar el motiu pel qual unes webquest no tenien suficient qualitat. Tot i tenir una estructura i ser formalment correctes no acabàven de fer el pes. Fins que es van il·luminar i van determinar que el que hi mancava era l'ànima. Eren webquest que no tenien ànima.
Doncs bé, penso que podem traslladar aquesta qüestió al tema que ens ocupa: els mestres poden ser més dinàmics, professors o mestres 2.0, megacracks de la pràctica reflexiva, experts del treball en equip ... però sobretot han de tenir ànima. És el principal. És aquella cosa que no saps ben bé per què però que fa que hi connectis immediatament.
Podem concretar més i arribar a completar el decàleg, però l'essència és aquesta i no pas cap altra.
És a dir, que hi ha dues classes de professors: els que tenen ànima i els que no la tenen. Costa molt de descriure però poc d'identificar, oi?