No sé si el recomano,només l'anuncio.
http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcPrograma.jsp?idint=120086514
ELS NENS PERDUTS DE TRANQUILITY BAY
"30 Minuts", diumenge 7 de gener del 2007 ELS NENS PERDUTS DE TRANQUILITY BAY Demà comencen les classes i el nou trimestre del curs escolar. Avui visitarem uns centres educatius que estan triomfant als Estats Units, per combatre la rebel·lió juvenil. Uns centres on els càstigs corporals i psíquics formen part de la disciplina imposada per doblegar els joves. Un dels secrets més ben guardats als Estats Units, és el de Tranquility Bay, un centre educatiu estricte com cap, que es fa servir com a camp de reeducació per a nois rebels. Un d'aquests centres és a Jamaica. Els pares paguen quantitats molt elevades de diners per un centre que més aviat sembla un gulag o una mena de Guantánamo escolar. Els nois reben càstigs corporals considerables aprofitant que la llei ho permet. És la primera vegada que es mostren imatges d'aquests centres. Tranquility Bay és un centre de reeducació extremadament sever on es maltracten físicament els nois interns i se'ls fa un rentat de cervell. És un dels nombrosos centres afiliats a WWASP, un conjunt d'empreses dirigit amb mà de ferro per uns empresaris d'Utah, als Estats Units, lligats als valors patriarcals i autoritaris del fonamentalisme mormó. Actualment, als Estats Units, hi ha més de mil empreses privades que venen els seus programes de reeducació infantil. En aquest mercat de gairebé 50.000 milions d'euros, que creix a un ritme del 25% anual, WWASP domina des de fa quinze anys el sector de la modificació del comportament. La seva especialitat és l'internament d'adolescents difícils i la tarifa base és de 24.000 euros l'any. Aquesta xarxa de centres s'anuncia per mitjà d'Internet, de catàlegs a tot color, de vídeos promocionals i del boca a orella entre els pares, que veuen WWASP com l'últim recurs. Però per què necessiten un últim recurs? Perquè tenen por que el seu fill perdi el camí. La por és el que alimenta aquest negoci. El producte que WWASP ven a aquests pares espantats sona molt bé. Es diu "modificació del comportament" i es resumeix en dues paraules: càstig i recompensa. WWASP educa els seus interns, tal com s'ensenya a un animal de companyia. Un exemple del repertori de càstigs d'aquests centres és obligar els nois a estar-se estirats a terra durant hores, dies o setmanes. Pel que fa a les recompenses, només n'hi ha una: l'absència de càstig. És l'única manera d'obtenir privilegis, com menjar, rentar-se, estudiar o bé trucar als pares. El capítol més trist de la història d'aquests adolescents sol començar gairebé sempre a mitjanit, quan uns desconeguts els treuen del llit de casa seva i se'ls emporten per la força cap a una destinació desconeguda. I, quan s'acaba, tots estan marcats per sempre, però alguns parlen amb ràbia i amb odi dels seus pretesos educadors, dels seus pares i del seu país, on no hi ha cap legislació federal de protecció a la infància. Un reportatge de Matriheu Verboud i Jean Robert Viallet Zadig Productions.