Estan duent a terme una experiència molt interessant amb joves a través dels blocs, d'aquesta manera els blocs poden ser una bona eina perquè aquests joves entrin en contacta amb el món exterior... ells escriuen el que veuen, com viuen la seva realitat, els seus anàlisis socials...
"La esperanza para mí es la que me rodea, la que me acogió cuando entré aquí. Esperanza llevo tatuada en el cuello porque vivo y convivo con ella. De la esperanza he confiado y espero que no sea un error. Hay un refrán que dice: “la esperanza es lo último que se pierde”. Y yo le pregunto ¿qué es lo primero? con esto quiero decir: Quién dice qué es lo correcto y qué lo incorrecto de esta vida."
El seu llenguatge és fruït de la fractura digital, i els blocs poden ser una esperança: ells escriuen i surten a l'exterior.
Amb l'educadora parlavem de la possibilitat que un grup d'educadors, de profes, de gent "normalitzada" puguessim entrar i llegir-los per tal de poder respondre a alguns missatges i pensar i interactuar amb ells (d'una forma molt normal, de la mateixa manera que fem amb altres blocs).
Podria ser aquesta una manera de col.laborar a trencar la fractura digital?
Podríem nosaltres (com a profes/educadors i blocaires) tenir algun paper amb aquesta iniciativa?
Com veieu aquesta iniciativa?
Algú s'anima?
En fí, moltes preguntes... però el millor seria llegir uns quants:
Club del libro
There is not future
Consejos para Jasp
Los confinados
Amigos tras las rejas
Limón/Naranja
Cultura y arte
Memorias cautivas