del que no podem o no volem parlar...

Fàcil pregunta de difícil resposta... Què és un/a bon/a professor/a? Fàcil pregunta.. de fet hom pot plantejar-la... Difícil resposta –al menys per a mi- ja que només la suma de totes les mirades possibles –almenys d’unes quantes- pot aproximar-se al que hauria de ser... o al que voldríem que fos... un bon/a professor/a... difícil , ja que és difícil diferenciar el que és una observació acurada del que només és una percepció personal... així doncs, i potser... el que voldríem... no és el que hauria de ser... o a l’inrevés. És més, si afegim la variable de que cap sistema, cap organització funciona de forma totalment transparent es fa molt difícil, per no dir impossible, establir-ne punts de referència que ens indiquin que és bo i que no ho és... altament difícil si els actors no podem o no ens atrevim a confessar obertament que:

• No sempre tenim els objectius clars o que els canviem sense cap raó justificable; Que realment no sabem tot el que es suposa que sabem; Que no preparem les classes amb tot l’amor – bé, amb tota la cura – amb que les hauríem de preparar; Que mostrem o sentim indiferència davant de problemes que ens haurien d’afectar; Que oblidem informacions bàsiques; Que no complim amb alguna regla general pel pur plaer de la comoditat personal; Que no apliquem els principis que pregonem i que tanquem els ulls davant de situacions que hauríem de sancionar... o denunciar...
• Que no podem o no volem parlar-ne del temps de treball, de les absències, dels retards, de la importància del temps de preparació de les classes; dels moment d’improvisació, de les classes no preparades, de les situacions didàctiques no dominades, de les avaluacions improvisades, dels alumnes i dels companys/es que no ens agraden, de les ocasions en que perdem la sang freda i cridem i imposem sancions injustes, de les activitats en que sabem poc més que els alumnes, dels moments de pànic en els que un es veu superat, de les fases de funcionament al ralentí – sense saber com- de les històries que son capaços de muntar-nos per tal de mantenir l’ordre a classe i mantenir la quota de poder o seducció que ens permet tornar al dia següent...

Difícil... difícil tasca la de voler o poder establir punts de referència que ens permetin saber quan realment quelcom és bo i que ho és menys... si poguéssim o volguéssim parlar...

Bé, i com que crec que es tracta de sumar, aquí la meva fracció: Per a mi un professor/a sobrepassa la línea de la mediocritat quan té una cura especial del que es ve denominant “Currículum ocult” És a dir, un/a comença a ser millor professor/a quan es fa conscient de que, a més a més, de donar els coneixements intrínsecs a la seva matèria dona alguna cosa més, és a dir, quan comença a tenir clar que el que està formant son persones … i que la seva formació humana està per sobre de tota la resta de coses....

Gràcies Philippe...