actualitzo el tema del mes de gener per si algú vol afegir-hi el seu comentari
Educació: "dimitir" als vells per a innovar (1) segons Jarbas Novelino Barato.
La setmana passada, una escola catòlica tradicional de São Paulo va “dimitir” una professora de cinquanta i pocs anys. En una entrevista, la coordinadora pedagògica va informar que la institució pretén substituir els professores més grans per altres de joves, preferentment homes. La mencionada gestora educativa, de seixanta i pocs anys, va argumentar que l’escola entén que els joves professors, familiaritzats amb els moderns mitjans, seran una garantia per avançar en l’ús de les noves tecnologies a l’escola. Aquest fet mereix diversos comentaris. En registro aquí només un, i prometo tornar a tractar aquest tema en altres posts.
Qui entén que la tecnologia educativa és una funció d’edat dels professors està completament equivocat Aquesta manera de pensar faria apartar de l’escenari educatiu a la més important creadora de solucions de tecnologia educativa del nostre país, recentment premiada per la UNESCO, la professora Lea Fagundes.
L’esperança que la generació acostumada als jocs electrònics, Okurt, blocs etc.. produirà projectes semblants o millors que els de Lea Fagundes, és el resultat de la falta de visió del que és la tecnologia educativa. El domini de les eines és una raó necessària per a usos educatius dels nous mitjans. Però no n’hi ha prou. Importa molt més la raó suficient: el domini dels sabers educatius.. La gent que domini els moderns artefactes de comunicació, si sap poc o res sobre educació, produirà només solucions mediocres en termes d’ensenyament aprenentatge . Pensar que la familiaritat amb les noves eines de comunicació produirà per per se tecnologia educativa és com a mínim una visió màgica
(“culpable” dels errors de traducció: Carme Barba)