23 de nov. 2006

...enfilar l'agulla

Això dels complements tecnològics ve de lluny… en un calaix, tinc una mena de cordill d’aquells que molta gent fa servir avui en dia per penjar-se el telèfon... o altres coses... la diferència és que aquest en té més de cent anys... és un cordill finament treballat i que en un origen feia servir la meva besàvia per penjar-se les tisores... també guardo el seu didal... i de vegades me’l poso al dit tot recitant com un nen: “Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d’un propòsit que no dic i em poso a apedaçar.... “ (Gràcies Miquel!!!)

Doncs d’això va avui... de pedaços. Tot i que en el món de l’educació -i en tots els seus àmbits- hi ha peces de roba d’alta, d’altíssima qualitat... darrerament s’està estenen la sensació de que tot està apedaçat... de que només, i en el seu moment, va haver coses que només es van embastar... i ara van caient pedaços... i segons la part que queda al descobert es demanen actuacions... individuals o globals... amb més o menys encert... de manera que no us estrany que algú s’inventi el carnet per punts de: mares i pares o de professores i professors o d’alumnes, ves a saber quin serà el primer...

Bé, doncs el dit, enfilo aquesta agulla i...

La formació és bàsica, però com prioritzaríeu aquesta:
a) Formació psicopedagògica pel professorat.
b) Formació ètica – social des de totes les matèries per l’alumnat.
c) Formació psicopedagògica pels pares i mares (escoles actives de mares i pares)


Com hauria de ser aquesta formació?
a) Obligatòria per a tothom.
b) Només per a qui el faci falta.
c) Pels que vagin perdent el punts del carnet.


Formen part de l’educació els càstigs?
Davant d’un fet que en sigui mereixedor:
a) Castiguem l’alumne/a?
b) Castiguem l’alumne/a i a la mare i el pare.?
c) Castiguem els pares quan la falta del fill o filla sigui motivada per la seva clara negligència?
d) Castiguem el professorat per ésser menys tolerants (consentidors) que el pares?


Bé, ja sé que hi ha o hauria més preguntes (per a vosaltres les deixo) però... ara mateix no sé si posar-me a apedaçar o guardar les relíquies de la meva besàvia al calaix i comprar-me una super-mega-computoritzada màquina de cosir...
M’ajudeu?
;-)